L’enyorança
Aquest tema es bastant present en la meva vida,perquè tinc moltes amistats que no son de Bareclona(Canarias,Galicia,Valencia....)llavors en molts moments els trobo a faltar,pero al haver-hi distancia entre mig també et dones conte de qui son vertaderament els teus amics,de la gent que es preocupa per tu tot hi haver-hi distancia.

Res no es el que sembla

D’aquesta frase m’agradaria comentar.que no totes les persones que a simple vista o coneixent-la molt poc no sempre son el que aparenten,hi ha persones que et portes molt bé amb elles i després o tenen dos cares o actuen en situacions que no t’ho esperes d’elles.Tothom te defectes però hi ha situacions que et dones compte que les persones no sempre son el que sembles o el que esperes d’elles.

Aquesta història comença un dia d’hivern,la Sílvia i jo ens coneixem des de petites som intimes amigues,quedem diàriament amb els nostres amics.Un dia vam quedar tot en un parc,quan de cop i volta ens trobem a una colla de gent que ve cap a nosaltres.No enteníem res,no sabíem qui eren,cada cop s’apropaven més quan ens van preguntar si nosaltres coneixíem a la Libna.Nosaltres els hi vam dir que coneixíem a una noia anomenada així i seguidament la vam definir,per si coincidia amb la noia que ells també coneixien.En un primer moment coincidia tot,pero seguidament ens van dir que ens Esteban buscant perquè ella preguntaba molt per nosaltres en l’hospital on estava ingresada,no sabíem de que ens parlaban,la noia que nosaltres coneixíem era una antiga amiga de primària.Era molt educada,tímida...no ens quadrava que estigues ingressada per una malaltia terminal,seguidament vam decidir anar-la a visitar a l’hospital on es trobava.Aquella visita ens va deixar molt afectats,estava molt descuidada,afectada per tots els problemes que tenia,però ens va rebre amb molta alegria Diàriament la visitem perquè no es trobi sola i perquè vegi que els amic estan per tot el que necessiti.

Jo crec que l'amor es una sensació i sentiment,que et fa madurar i veure diferents aspectes d la vida,tot i que et lliga a un altre persona.L'amor es essencial,però penso que es més necessari el que tens als teus amics,familiars...

Hem dic Ester tinc 16 anys, sóc morena amb els ulls blaus,em considero una noia poc extrovertida,sóc simpatica amb les persones que tinc confiança, m'agrada molt la música pop,pop rok,reggaeton.M'agrada molt sortir amb les amigues, a comprar...
El meu esport preferit es el voley.

BENVINGUDA AL NOU BLOG DEL CRÈDIT DE LITERATURA!


Has entrat al nou blog del crèdit de literatura de l’Escola Isabel de Villena. Hi trobaràs activitats relacionades amb el que fem a la classe i també hi pots publicar coses teves: creacions literàries, fotos interessants i altres coses del teu interès. Passa-t’ho bé!